3ers al Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat 2012

Dissabte al Club Muntanyenc de Sant Cugat entitat  va acollir aquest any el Campionat de Catalunya d’Escalada de Dificultat. Al matí les categories sub-12 i sub-15 femení i masculí vàren donar el tret de sortida de la jornada al rocòdrom exterior del centre  de 22 metres d’alçada. Rut Monsech participaba en la categoria sub-12 femení, en la primera ronda  va haber de superar dues vies classificatòriess a flaix  i en la final  una via a vista  on va finalment obtenir  el 3er lloc . La guanyadora del campionat va ser Maria Benach (C.M. Sant Llorenç) i  sub-campiona Luna Marsella (U.E. Sabadell).

Guillem Monsech en Sub-15 masculí, en la ronda classificatòria es va possicionar al  primer lloc, fent TOP en la segona via. En la final  va quedar dos preses per sota dels dos primers classificats  i va obtenir la 3a plaça.

Crònica TRANSVULCÀNIA 2013

5 socis de  l’Ass. Esp. Via Boulder: En Ferran, la Dolors, en Ramon  i l’Agustí vàren participar al cap de setmana passat a la TRANSVULCÀNIA  a l’illa de La Palma. Els felicitem a tots, donçs varen acabar la Ultramarató,  menys en Ferran per una  lessió. El temps recorregut va ser entre 14 i 16 hores. Aquí tenim la crònica descrita per un d’ells.
 
La Palma, 2:00h de la matinada del dissabte. Em desperto després de no haver pogut dormir més de dues o tres horetes. Els nervis han fet de les seves. Tot preparat. Em vesteixo i m’unto de vasalina per tot arreu. Patino. Carrego la camel-back d’aigua isotònica, els gels, les gominoles, el frontal, la gorra. Mengem un pastis asqueros però plè d’hidrats de carboni.Agafem un autobus que ens portarà despres d’una hora de corves fins a la punta més al sud de l’illa . Un far que no funciona plè de gent amb frontals esperant dues hores a que es dongui la sortida. La logistica de l’organització es impressionant, per la quantitat d’autocars que han baixat a cota 0m sobre el nivell del mar. El paissatge, malgrat no veure res es totalment volcanic (última erupció de lava: any 1972…fa quatre dies. Encara se sent la pudor de sofre).
A les 6:00h en punt es dona la sortida. Més de 2.000 cuques de llum enfilem un sender de pujada per terra vulcànica que s’enfonsa sota els peus talment com si fos sorra de platja. Durarà molt aquesta pendent del 10% i aquest terreny de sorra?…només 17 km i 2.000 m de desnivell. Com pujar des del port a Montjuic unes 11,2 vegades. Molta gent amb pals i corriol estret (collons quin merder). Quedo encallat a ritme molt lent. Caminant.
Arribem al primer poble i Oh! sorpresa, a les 7:00h està plè de gent als carrers animant! Impressionant. S’em posa la pell de gallina i somric i agraeïxo els aplaudiments i els ànims.
El cami segueix pujant i no afluixa ens queden encara 10 km per coronar i 20 per arribar al primer control. Els frontals ja els podem guardar perque despunta el sol. Per sort hi ha una mica de boira i no fa massa calor. Esperem que aguanti. La vista comença a ser espectacular, enmig de terra negre, volcans i vegetació verda contrastant amb el paissatge. L’Atlàntic a banda i banda de la carena, allà sota, empresonant l’illa. No ens escaparem. Al fons l’illa de la Gomera enmig dels primers raig de llum del dia.
Després d’una baixada de sorra fina entrem al bosc d’avets fins al primer control. Son les10h, hem baixat de 2.000 m a 1.400m. Està plè de gent. Moltíssima animant, aplaudint, cridant. És la seva cursa. La cursa de tota una illa que es vol donar a coneixer al mòn. Orgull palmero, si senyor!.
El suport (la meva mai prou estimada dona) em dona unes sabatilles diferents. Canvi de rodes com a la F1. Bec molt, em foto un gel. Intento menjar un entrepà i no m’entra. Res, fora i a seguir corrent. Agafo els pals perque segur que els necessitare.Porto 26 km i me’n queden només 57
Enfilem una pista força planera de 9 km. Aburrida però sort del paissatge. I tornem a pujar una altre cop cap als 2.000 m per una carena molt bonica començant a vorejar tot el cràter del volcà de Taburiente. Carenejant amunt i avall però sempre guanyant desnivell passem pel Pico de la Nieve, després el Pico de la Cruz i finalment veiem els telescopis. Arribem després de 10 h al Roque de los Muchachos, el punt més alt del recorregut a 2.500 m. El vent fresquet fa més suportable la calor del migdia. Son les 4h de la tarda. Penso que ja he fet el més difícil, arribar al punt més alt. Ja s’haurà acabat la pujada…però i la baixada? Estem al 57km i hem de baixar fins a cota 0m (la platja de Tazacorte) amb 20 km…pobres genolls!. El sender es estret, rebuscat i plè de pedres. Força tècnic i malparit perque la sorra patina. Comença a veure’s gent amb rampes, gent caminant a poc a poc, resant perque s’acabi la maleïda baixada….No s’acaba mai. És molt, molt llarga…Finalment arribo a baix després d’un corriol serpentejant fins a la sorra negra de la platja. He trigat 3 hores a baixar. Ja porto més de 13 hores a les cames i em queda la part final. 3 km de carretera amb lleugera pujada i 3 km més de rampes del 15-20% on m’agafo als pals com si fossin la meva corda d’escalada. Collons com puja aquest últim troç. Recordo els moments en que l’any passat el Kilian va agafar la pàjara en aquest últim tram. Tinc algun principi de rampa als dits del peu esquerra. Estiro bessons. Crec que aguantare la rampa.
Finalment arribo a dalt de l’altiplà. Han sigut 370 m des de la platja en només 5km. Una recta llarga com un dia sense pà ens acosta a la meta. Està plè de gent. Com és això? si en Kilian ha arribat fa més de 7 hores?. Son els palmeros. Orgull canari!. Quins ànims, et criden pel teu nom perque van amb la llista d’inscrits i miren el dorsal. “Venga Agustin!” “Ànimo campeón” Els nens et posen la mà perque els hi piquis quan passis (això s’ho va inventar fa anys en Kilian i ha creat escola). Però si soc un “mindundi” del “monton” de la cursa…M’emociono. Els últims metres sobre catifa vermella i moltíssima gent aplaudint i l’speaker dient “llega el dorsal 691,Agustín, bràvo campeón!”…Gallina de piel.
M’assec, medito, ho has fet! si senyor i amb el temps que t’havies marcat 14h, 14 minuts i 16 segons…Després d’un bon massatge la Cris em porta a l’hotel. Em dutxo i m’estiro al llit. La Cris torna al poble a esperar als meus dos companys, el Ramon i la Dolors que també són Finishers. Felicitats per ells. Es la seva primera Ultra que acaben i estan també emocionats.
Gran experiència, gran cursa, gran paissatge, gran ambient, gran organització, gran nivell, gran Illa. La Palma…sempre tindre un bon record d’aquest troç petit de lava sorgida enmig de l’Oceà Atlàntic, perduda de tot arreu, plena de plàtans, i amb uns habitants que volen demostrar als runners que són capaços d’organitzar la millor carrera de muntanya del món!
Agustí Grau

Bons resultats: X Copa Catalana d’Escalada de Bloc i Campionat d’Espanya de Dificultat Juvenil

Aquest dissabte 27 d’abril, l’Ass. Esp. Via Boulder  ha participat en la 1a prova de la X Copa Catalana d’Escalada en Bloc.  Amb un total de 4 participants, Rut Monsech  en la categoria de Sub-12, va quedar en 1a posició en la fase classificatòria, on va escalar 5 vies de bloc a vista. Les competidores abans d’iniciar els blocs fan una rotació prèvia  de visualització de les vies  i amb indicació de la sortida i del  top de cadascuna d’elles. En la final va obtenir la  2a posició . Al matí  competien les categories Sub-12, sub-15 femení i masculí respectivament, i veterans femení.  A la tarda les categories sub-18, absoluta femení i masculí de veterans.  Ton Casas i Martí Alsina del G.E. Manlleu van obtenir la 4a i 6a posició respectivament.

El nombre de participants  va ser una mica inferior respecte l’edició de l’any passat, donçs ha  coincidit amb  el Campionat d’Espanya d’Escalada de Dificultat Juvenil, que es va celebrar simultàniament a Climbat de La Fuixarda.

Les categories participants eren sub-16, sub-18 i sub-20 masculí i femení amb un total de 77 participants de diferents federacions de tot l’estat. Guillem Monsech de l’Ass. Esp. Via Boulder en la categoria de sub-16,  amb 12 anys d’edat,  participaba per primera vegada  i es classificà a la final dins dels 8 primers ,  d’un total de 17 participants. En la final  va obtenir una meritòria 8ena posició.  Rut Casas  amb 12 anys també  del G.E. Manlleu també participaba per primer cop a sub-16 femení i va aconseguir el 3er lloc després de classificar-ser en la prèvia fent  top en la primera via.  Felicitem a Paula Alsina (G.E. Manlleu) donçs va quedar campiona d’Espanya en la categoria Sub-20.

X Copa Bloc 2013 Rut Monsech2